T2xC24 - L'altaveu

Hi ha llocs on un altaveu no serveix per a res: el supermercat, l'aeroport, inclús a dins de l'avió. D'on els han comprat tots aquells altaveus? Si no se sent res! Esclar que la gent que parla tampoc s'hi esforça gaire. També entrevistem en Jofre Cutal, un jove fotògraf de natura que és autor d'unes fotos que semblen impossibles de fer. És interessant saber la seva opinió sobre la IA. Per passejar el gos, anirem fins als afores de Nova York, on s'ha fet un descobriment bíblic.

Dediquem el capítol a un objecte tan trist com necessari: el porticó. Vosaltres també sou de dormir completament a les fosques? Quants cops heu hagut de patir anar a l'estranger i no tenir ni persianes ni porticons a les finestres de l'habitació? I aquells porticons de fusta amb un cor al mig? Fantàstic. Entrevistem la cantautora i poetessa Ivette Nadal, ja veieu que tindrem poesia i bona música! Durant el passeig del gos anem a la Itàlia feixista per veure com li va amb en Mussolini. I això serà tot.

Hi ha objectes que tenim seleccionats des del primer dia, perquè ens fa la sensació que seran fàcils d'escriure. Ens els deixem de comodí per a quan estiguem poc inspirats, i després ens passa que no són tan fàcils com semblava i acabem suant sang per treure bons guions. La bústia és d'aquests casos. Però ei, ha costat, però al final ha quedat un guió que fa riure, no patiu. Ens visita la Laila Karrouch, infermera i escriptora. Interessantíssim! I passegem el gos per la crisi del 2008, quan tot se'n va anar a la merda.

El velcro és una de les coses més ben parides que hi ha, aquí no hi ha discussió possible. De fet, si fos per nosaltres encara portaríem sabates amb velcro. Però no podem, perquè es veu que portar velcro a segons quina edat et fa estrany. Quantes manies que teniu. Ens visita en Lluc Crusellas, el pastisser, un home dolç com pocs n'hi ha. És com de la família. També passegem el gos per un segrest d'avió. De tant en tant fem històries amb trets i explosions perquè els jubilats també es mirin el programa.

Esprai manual, estisores, ulleres de sol i corretja de gos. Podria tractar-se del kit d'un sadomasoquista, però no, són els objectes d'aquesta setmana. Com podeu veure, amb una mica de gràcia es pot fer humor de qualsevol cosa. Els il·lustres catalans que passen pel nostre escó són l'actriu Rosa Boladeras; el campanòleg Xavier Pallàs; en Titot, el cantant de Brams, i la Roser Gol, llevadora i doctora en Ciències de la Salut. De veritat, fa lleig que ho diguem nosaltres, però ens han quedat uns programes fantàstics.

Dediquem el capítol a la corretja del gos, però la corretja pot servir tant per a un gos com per a un gat, fins i tot per a una tortuga. Només cal que tingui collar al voltant del coll. Sí, també parlem de la gent que paga perquè la passegin per casa fent veure que és un quisso. Ens visita la Roser Gol, llevadora, antropòloga i doctora en Ciències de la Salut. Per acabar, durant la passejada del gos aprenem d'on ve el concepte de victòria pírrica.

No, les ulleres de sol no les van inventar els nord-americans, que el senyor Ray-Ban i els pilots d'avió ianquis les posessin de moda és un altre tema. També ens visita un berguedà il·lustre, en Titot dels Brams, que han tornat després d'estar vuit anys apartats dels escenaris. Per passejar el quisso ens traslladem a la Cuba colonial, on els espanyols tenien un desgavell de cal déu. Només hi faltaven els estatunidencs traient-hi el nas.

Hi ha molts tipus d'estisores, però en general sempre es diferencien pel mateix: per si funcionen o per si són una autèntica merda. Dediquem el programa a un objecte sense el qual seria impossible que existís la classe de plàstica, l'única en què teníem traça a l'escola. Ens visita un campanòleg, el Xavier Pallàs, una persona que a més de saber tocar campanes ha dedicat mitja vida a estudiar-les. Déu-n'hi-do. I passegem el gos per un judici inversemblant: el d'una truja a qui es jutja per haver-se menjat un nen petit.

Ja sabem que cap de vosaltres sap què és un "esprai manual". És el que a casa vostra en dieu "flis-flis" o, com a molt, "flus-flus". Com nosaltres, vaja. Però noi, els lingüistes de Catalunya Ràdio són molt intransigents amb aquestes coses, deuen tenir por que ressusciti en Pompeu Fabra i els piqui els dits. Bé, dediquem el programa a aquesta cosa. Ens visita l'actriu Rosa Boladeras, història de la tele catalana. També passegem el gos pel dia en què un boig decideix rebentar el seu poble amb una excavadora que ha convertit en una màquina de destrucció.

Ja sabem que cap de vosaltres sap què és un "esprai manual". És el que a casa vostra en dieu "flis-flis" o, com a molt, "flus-flus". Com nosaltres, vaja. Però noi, els lingüistes de Catalunya Ràdio són molt intransigents amb aquestes coses, deuen tenir por que ressusciti en Pompeu Fabra i els piqui els dits. Bé, dediquem el programa a aquesta cosa. Ens visita l'actriu Rosa Boladeras, història de la tele catalana. També passegem el gos pel dia en què un boig decideix rebentar el seu poble amb una excavadora que ha convertit en una màquina de destrucció.